Una vintena d'obres de la Col·lecció Bassat del 1955 al 1998, amb la col·laboració del Consorci Museu d´Art Contemporani de Mataró, formen la mostra retrospectiva de l'artista.
L'exposició parteix de la seva etapa de formació, als anys quaranta i cinquanta, amb dos paisatges pintats del natural com són Cadaqués i Vilalba, fins a arribar a les seves obres esquemàtiques a mig camí de l'abstracció.
Es fa palesa la substitució del pinzell per l'espàtula, amb els colors plans i la pèrdua de perspectiva i les referències externes, convertint el llenguatge artístic com un mitjà d'expressió personal i no de representació.
Lluís Bassat defineix l'argentina com "una artista extraordinària que va destacar en el difícil món de l'art, dominat pels homes al llarg de tota la història".
