L’escriptor Javier Marías, que és un entusiasta del Real Madrid, i que subscriu “que al llarg de la vida es pot canviar de dona, d’idees polítiques i fins i tot de religió, però no d’equip de futbol”, com deia Manuel Vàzquez Montalban, ara sembla que no està d’acord amb la manera de fer del seu entrenador i “busca equip”. Ja el mes de juny passat va manifestar la seva desaprovació pel fitxatge del portuguès, dient que no trobaria la gràcia a que el Real Madrid guanyés títols amb una alineació plena d’estrangers com havia fet amb l’Inter.
També Santiago Segurola, una de les grans plomes de “Marca”, ara es queixa de l’estrès que viu el Madrid, en comparació a un Barça que sembla feliç sobre el camp, i parla del desaprofitament de la plantilla i de la mediocritat del joc. I mentrestant un senyor, al que, com aquí diríem, sembla que li “falti un bull”, surt amb una declaracions fora de lloc sense reconèixer cap culpa, i continua escalfant l’ambient, arrossegant a un club que deia que tenia “señorío” i que ara no se li veu per enlloc, perquè el seu president li consenteix tot. Però clar el que es considera el “millor equip de futbol de la història” no pot suportar veure com el seu màxim rival, que a més és català!, hagi guanyat 10 lligues en els darrers 20 anys per les 6 seves, i que hagi guanyat dues “Champions” des de la seva última.
I no veuen que això s’ha aconseguit amb una línia de treball i es volen imposar a base de talonari, que evidentment el seu president controla molt bé. Per acomplir el seu somni va anar a buscar a un “Jocker” que, sense cap mena de mirament quant als mitjans utilitzats, pogués tombar al “Cavaller Fosc”, que lluitant contra el mal elabora amb el seu equip un futbol que li encanta a la majoria del planeta. Sincerament, i encara que en un moment donat trobin el seu èxit, no són maneres. Per sort la “guerra” s’ha acabat i ara potser tornarem a parlar de futbol.
