El Mataró va donar quasi decisiu per jugar la promoció d’ascens a 2a “B” i també un pas important per assolir el títol de la 3a Divisió, una cosa que l’equip groc-i-negre no ha aconseguit mai a la seva història. La victòria davant del Balaguer, tercer classificat, no va ser fàcil, i suposa la 13a jornada consecutiva de lliga sense que l’equip groc-i-negre conegui la derrota.
Domini absolut dels groc-i-negres
L’equip lleidetà ja se sabia que no seria fàcil de derrotar, i és que era l’equip que havia patit menys derrotes en el que va de campionat, on només havia perdut davant del propi Mataró al seu camp i dues vegades davant de l’Hospitalet. Amb un planter veterà i experimentat el seu plantejament en 4-1-4-1 no va facilitar les coses al Mataró, que de tota manera va dur sempre la iniciativa i va disposar de quasi totes les ocasions de gol del partit.
La primera ben clara va ser pel golejador Àngel quan als 10 minuts no va saber aprofitar una bona “passada de la mort” d’óscar, rematant fora per poc. Poc després va ser Molina el que va fer lluir Eloi en un xut des de fora de l’àrea i a la mitja hora Jose va aprofitar una sortida en fals del porter visitant per xutar des de mig camp amb bona direcció però amb temps perquè Eloi desviés la pilota. I la millor jugada de la primera part va arribar als 38’ quan Àngel va fer un control d’una passada llarga i una retallada primoroses a la frontal de l’àrea quedant-se amb la porteria buida, però el seu xut va sortir alt.
El gol en jugada de tiralínies
A la represa el Balaguer va sortir més fort, però se seguida va tornar el domini local, amb ocasions per Molina i Óscar, i amb nombrosos córners sobre la porteria visitant sense resultat positiu. Als 28’ l’ocasió va ser per Samuel que va xutar fora per poc i poc després va arribar el primer xut a porteria del Balaguer que desviat per un defensa va ser aturar fàcilment per Miguel Angel.
El Mataró mereixia clarament el triomf pel seu bon joc i va arribar en una jugada de tiralínies finalitzada, com no?, per Àngelgol. I demostrant el seu caràcter l’equip de Jaume Creixell va continuar atacant buscant ampliar la diferència i Fernando i Molina van tenir dues claríssimes ocasions que no van finalitzar correctament, però s’havia viscut un partit amb bon joc, els punts es quedaven a casa i es podia pensar en el partit de la final de la Copa RFEF a Benidorm amb tranquil·litat i amb un còmode lideratge. Què més es pot demanar?
MATARÓ: Miguel Angel, Jose, Vicente, Kiku Rimblas, Manolo Jiménez, Jonathan, Óscar (Jordi Rodríguez 75’), Fernando, Àngel, Molina i Samuel (Àlex Ortiz 75’).
BALAGUER: Eloi, Grau, Isma, Menchón, Gomila, Tenorio, Ermengol, Johny (Juli 67’), Iban Parra, Juanjo (Siscu 85’), Campabadal.
ÀRBITRE: Sr. Bergada Braña. va ensenyar targetes grogues a Jose, Manolo, Jonathan i Molina del Mataró i per Gomila del Balaguer.
GOL: 81’ Jugada entre Jonathan i Kiku Rimblas per la banda esquerra que acaba amb una esplèndida centrada del darrer que remata venint des del darrere ÀNGEL col·locant la pilota per sota les cames del porter visitant (1-0).
CLASSIFICACIÓ DEL GRUP V DE TERCERA DIVISIÓ
