“Sóc periodista i professor però, sobretot, escriptor”

Parlem amb el mataroní Jordi Carrión de la seva llarga i variada trajectòria editorial

  • Laia Mulà // Fotos: cedides i arxiu
  • Dijous, 05 abril 2018 11:48

Especials 2017/2018, reportatge, jordi carrion

Alguns el coneixen com a Jordi i d'altres com a Jorge però, sigui com sigui, es tracta d'un escriptor de cap a peus d'allò més polifacètic. Aglutinar en un paràgraf la llista de textos i projectes que ha portat a terme és especialment difícil: publica regularment a mitjans de comunicació, és autor de crítiques culturals de pel·lícules i sèries de televisió, de novel·les de ficció, de llibres de no ficció, de literatura de viatges, entre molts altres gèneres. Jordi Carrión ha viscut a cavall entre Barcelona i Mataró i és doctor en humanitats per la UPF i director del seu Màster de Creació Literària. Traduïdes a deu idiomes diferents, les seves obres tenen gairebé sempre en comú el viatge, la literatura i el moviment.


D'on neix el teu interès per les llengües, el qual et va portar a estudiar Humanitats i a dedicar-te a l’escriptura?

Vaig tenir la sort de fer la secundària a l'IES Alexandre Satorras de Mataró, on donaven classes Llorenç Soldevila, de literatura catalana, i Pilar Vidal, de literatura espanyola. Eren dos professors radicalment diferents, però rarament complementaris. La meva passió per escriure i llegir, que carrego des de la infància, va trobar en ells una passió recíproca i, sobretot, un sistema. Era natural que estudiés després humanitats. Vaig ser molt afortunat, de seguida vaig començar a donar classes i a publicar en diaris i revistes. Amb 22 anys ja era un professional de la literatura.

Ets autor de novel·les de ficció, d'assajos, traduccions, literatura de viatges, crítiques culturals, entre altres gèneres. La llista és molt llarga. Hi ha alguna constant comuna en tot el que escrius?

Tot allò que he escrit està travessat pel tema del viatge i de la literatura. És a dir, per la pregunta de com convertim en text l'experiència viscuda o llegida.
I, més enllà, la meva obsessió ha estat sempre el moviment. Sóc fill d'immigrants d'Andalusia que van arribar a Mataró durant l'adolescència, i la migració m'interessa molt i m'interpel·la. Però el moviment universal de les persones encara em sembla més fascinant. El moviment que necessitem com l'aire o la llum.

Has viatjat i has viscut a altres llocs del món com Buenos Aires o Chicago. Què t'atrau de moure't i conèixer altres cultures i com plasmes després la vivència al paper?

Malgrat que busco la conversa, la descoberta i el contrast, potser allò que persegueixo més insistentment és el canvi de context. És automàtic: ja en l'autobús de camí a l'aeroport el pensament i la mirada s'activen d'una manera particular. Recordo, per exemple, en els vols que em van portar a Melbourne fa deu anys, llegir ‘El Projecte dels Passatges’ de Walter Benjamin, amb una concentració que és molt difícil de trobar en el dia a dia. Mai no saps com una experiència es transformarà en un text. Aquella lectura em va portar a escriure ‘Barcelona. Llibre dels passatges’. I aquelles altres setmanes que vaig passar a Egipte es van convertir en uns capítols de ‘Los turistas’ i en unes línies de ‘Librerías’. Mai no saps, quan vius o llegeixes, quina serà l'alquímia que transformarà allò en prosa futura.

Com a escriptor de ficció, has escrit llibres com Los Muertos, Los Difuntos, Los Turistas, Los Huérfanos, els quals formen una tetralogia, a més d'altres novel·les. Pel que dius, les vivències personals es traslladen en la història?

Sens dubte. Perquè llegir també és viure. Per exemple, aquest projecte que esmentes va sorgir d'un viatge a Israel i d'una lectura, la de ‘Véase: amor’, de David Grossman. Però en realitat després hi van convergir tot de lectures prèvies com, per exemple, Paul Celan, ‘Blade Runner’ o ‘La muntanya màgica’, i molts viatges. A "Los huérfanos", per exemple, tot passa a un búnquer de Pequín que vaig visitar.

Entre els llibres de no ficció has publicat 'Barcelona. Llibre dels passatges', en el que passes per un gran nombre de racons de Barcelona per accedir a una dimensió inexplorada de la ciutat.Com vas descobrir tots aquests passatges desconeguts i els vas plasmar al paper per narrar la ciutat?

Va ser un viatge fascinant, d'anys, pels 400 passatges de la ciutat. Hi vaig descobrir moltes històries, una ciutat infinita. L'altre dia recordava que quan era molt més jove ja imaginava un llibre sobre Mataró que fos el resultat de trepitjar tots els seus carrers. Amb Barcelona seria impossible, per això vaig optar pels seus passatges, que són màquines del temps.

"Mataró és per mi la infància i l'adolescència"

Especials 2017/2018, reportatge, jordi carrion 2D'entre tot el que has escrit sobre altres cultures i viatges pel món, quin text destacaries i per què?

‘Librerías’ m'ha canviat la vida. Quan l'escrivia no podia saber que aquella volta al món (els viatges pels cinc continents buscant les millors llibreries) i aquella història cultural (del llibre, la literatura, la biblioteca i la llibreria) tindria tant de recorregut. Les traduccions a dotze idiomes m'han convertit en un escriptor que té lectors arreu. No molts, però sí bons: amants dels llibres.

Ets professor del Màster en Creació Literària de la BSM-UPF, has impartit cursos a espais com l'Ateneu de Barcelona, entre altres. Per què et vas interessar per la docència i què creus que és el més important que els alumnes poden absorbir de les teves classes?

Crec que és la millor manera de fer una operació doble fonamental: sovintejar els clàssics i no perdre el vincle amb el present, amb els vells i els joves. Intento que els alumnes entenguin que la literatura és una vocació, però també que és una disciplina, i que surtin de classe amb moltes ganes de llegir, i no només llibres.

Vas estar al capdavant de la revista Quimera. També has escrit crítica literària i de sèries de televisió, crític cultural pel New York Times en Espanyol i altres col·laboracions com a crític cultural. Vist això, consideres que també has exercit com a periodista o ets més aviat un escriptor que ha publicat en mitjans de comunicació?

Amb quinze anys dirigia el Provisional, una revista del Satorras que era més aviat un fanzine gamberro. Després vaig escriure al Capgròs i vaig guanyar el premi de contes Fernando Rodríguez del Tot Mataró. I vaig entrar a Lateral i a l'Avui. Des de llavors no he deixat mai de publicar en premsa, de manera que sí, sóc periodista i professor. Però dins el meu cervell sóc, sobretot, un escriptor.

Com definiries la teva manera d'escriure? És la mateixa en els diversos gèneres?

La meva ficció és també assaig. I el meu periodisme i el meu assaig són narratius. Fins ara he treballat sobretot la prosa. No em considero poeta, però en els darrers anys també estic explorant com la prosa es desfà en poema.

Se't coneix com a Jordi i com a Jorge, en quina situació té pes cada nom i en què et bases per presentar-te d'una manera o altra?

Segons l'idioma en què es publica el text, firmo com a Jorge o com a Jordi. Jorge és el nom de la família i el legal i el d'alguns amics; Jordi és el nom que utilitzo més habitualment. Per a mi el bilingüisme i el doble nom són apostes polítiques que he viscut sempre amb naturalitat. Però ara mateix és difícil no sentir-se incòmode tant amb un nom com amb l'altre.

Tot i ser nascut a Tarragona, has passat molt temps a Mataró. Quina és la teva implicació amb la ciutat de Mataró? Ha inspirat algun text?

Mataró és, sobretot, la infància i l'adolescència. La cito a "Ene" i a "Australia. Un viaje". M'interessa molt l'obra d'artistes mataronins de prestigi internacional, com ara Domènec o Martí Ansón, amb qui vaig col·laborar en un projecte sobre la Caixa Laietana. La seva biblioteca, i la Carme, van ser molt importants en la meva formació com a lector.

Tens nous projectes entre mans o a punt de publicar?

Ara publico "Gòtic", el meu segon còmic de no ficció, amb Sagar. El primer es titulava "Barcelona. Los vagabundos de la chatarra". A més, marxo a Argentina i Uruguai per presentar "Barcelona. Libro de los pasajes". Es tracta de no parar mai quiet i que ningú no pugui preveure el teu pròxim moviment.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: