Un nou centre de formació professional a la zona d’Iveco-Pegaso, propera al Tecnocampus. Aquesta és la darrera proposta de ciutat, encara en fase embrionària, feta pel govern de Joan Mora al darrer Ple Municipal del mes de desembre. Un projecte ben rebut pel Ple quant a l’objectiu, però carregat de crítiques quant a la forma i el contingut. I és que, a més a més, la proposta arriba amb cert caràcter d’urgència, amb la voluntat de posar-lo en marxa el curs 2017-2018 i negociar-lo en un any electoral crucial com el 2015.
El nou centre de formació professional que ha d’acollir Mataró va sobtar el Ple Extraordinari de finals de desembre, que havia de servir per aprovar les ordenances fiscals. Va sobtar per les presses no habituals dels projectes que es presenten a Mataró, però també per la forma, pel calendari i la posada en escena, ja que va ser Miquel Rey, regidor de Promoció Econòmica i president del Tecnocampus, l’encarregat d’exposar el nou projecte educatiu que té en ment el govern de Joan Mora i no Pere Galbany, regidor d’Educació i president de la Comissió del Mapa Escolar i del Consell de la FP.
Proposta indefinida
Rey només s’ha referit al projecte durant el Ple Municipal, ja que el govern ha declinat fer declaracions al respecte fins que no s’aprovi la cessió del terreny. L’Ajuntament ha posat a disposició de la Generalitat una parcel·la de 3.700 metres quadrats a Iveco-Pegaso que se cedirà en els pròxims mesos, després que el Ple així ho aprovés. El regidor de Promoció Econòmica va valorar molt positivament que el centre s’ubiqui a la vora del Tecnocampus “per establir-hi sinergies”.
Segons Rey, “ha de convertir-se en un espai educatiu “per fer més i millor formació professional”. “Creiem que és una necessitat clara de país i que ha d’esdevenir un centre que doni capitalitat i servei a la resta de pobles i ciutats del Maresme i el Vallès”.
Tanmateix, Rey no va aclarir quin serà el funcionament del nou centre, quines famílies de cicles formatius acollirà, quines sinergies establirà amb el Tecnocampus i tampoc quines conseqüències tindrà pels instituts de secundària que actualment ofereixen FP. De totes maneres, la creació d’un nou centre d’FP a la ciutat ja l’havia posat damunt la taula el director de Serveis Territorials, Vicent Garcia el passat mes de setembre, i va avançar que “la idea és ajuntar les diferents famílies de l’FP en un únic centre que tingui una potència molt superior”.
I de fet, no és la primera vegada que s’engega un procés d’aquestes característiques. Fa tres anys es van cedir 14.000 metres quadrats a la Ronda Rafael Estrany per a construir-hi un centre educatiu. Al març de l’any passat, la Comissió del Mapa Escolar va acordar que la construcció de l’institut al barri de Rocafonda era una prioritat pel període 2013-2020 i que el centre havia de néixer amb una oferta potent en formació professional, atenent les necessitats de la ciutat i del conjunt de la comarca.
Dubtes i crítiques
Per aquest motiu, els partits de l’oposició no comprenen el gir total d’aquell acord. Tots els partits excepte ICV-EUiA van votar a favor de construir un centre de formació professional, però van criticar durament el govern per la manera com s’ha fet. José Manuel López (PP) va demanar “què se n’ha fet de l’institut que s’havia de construir a Rocafonda”, mentre que Xavier Safont-Tria (CUP) va retreure a Rey que “el projecte s’ha tirat endavant sense haver-lo treballat amb el món educatiu”.
Especialment dures van ser les paraules de l’ex-alcalde Joan Antoni Baron (PSC) i de l’ex-regidora d’educació Conxita Calvo (ICV-EUiA). Baron va acusar el govern de “demanar-nos que els ajudem a comprar un número de la loteria”, al·legant la manca de garanties que veuen en el futur centre. Calvo va lamentar que “no es presenti ni un informe, ni un document que valori la necessitat del centre ni el seu impacte sobre l’oferta actual d’FP a la ciutat”. Baron i Calvo van coincidir a l’hora de qüestionar quin serà el futur dels instituts secundaris que actualment ofereixen FP. “Es buidaran tots els centres públics de secundària de la seva oferta d’FP? També les famílies que no tenen cap relació amb els graus que imparteix el Tecnocampus?”, va preguntar Calvo, mentre que Baron va reclamar que s’aclareixi què passaria amb l’institut públic Miquel Biada, “d’una llarga tradició i prestigi en el camp de la formació professional”.
I els instituts de secundària?
A Mataró hi ha quatre instituts públics que imparteixen cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, a més a més de dues escoles concertades. El Miquel Biada, l’Alexandre Satorras, el Puig i Cadafalch i el Thos i Codina acullen centenars d’estudiants de formació professional, així com ho fan l’Escola Pia Santa Anna i l’Escola Freta. Entre tots, hi ha una oferta de més de 50 cursos entre cicles formatius i cursos d’accés de famílies tan diferents com l’ensenyament esportiu, l’electromecànica, la gestió administrativa o la química i la mecatrònica. Aquests centres educatius formen part del Consell de la Formació Professional, a qui es va presentar la proposta només un dia abans de portar-ho al Ple Municipal. L’afectació als diversos centres educatius serà major o menor en funció de l’envergadura de l’oferta que tingui el centre integrat que ha d’obrir-se d’aquí a dos cursos. Tot i així, l’institut Miquel Biada, que és el que en podia sortir més perjudicat, “no quedarà afectat i el nou centre no interferirà en la dinàmica ja existent d’aquest institut”, segons va explicar el primer tinent d’alcalde Joaquim Fernàndez a la tertúlia d’m1tv i Mataró Ràdio ‘Pantalla Oberta’.
Un futur incert
El projecte encara s’ha de definir i només falten dos anys perquè l’obertura es faci efectiva, si es compleixen els terminis anunciats. Però cal tenir molts altres aspectes en compte. Si bé es volen establir sinergies amb el Tecnocampus, no tots els cicles podran tenir una translació directa amb el centre universitari. Els 3.700 metres quadrats que ocuparà el centre no permetrà que creixi en un futur i caldrà establir què acollirà i com. Un procés llarg que caldrà seguir de ben a prop, perquè segur que generarà polèmica.
La Llei d’FP que ha d’emmarcar el centre, encara en tràmit
El marc polític-administratiu que ha d’emmarcar el nou centre integral de Mataró encara està per definir. La proposta de llei del govern d’Artur Mas va superar el primer tràmit parlamentari el novembre del 2014 i pels volts del setembre de 2015 podria portar-se al Plenari del Parlament de Catalunya, però es preveu que el procés sigui molt llarg. Tal com ha anat explicant la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, la nova llei de formació i qualificació professional es basarà en un sistema integrat de dues formacions professionals: la formació professional del sistema educatiu i la formació per a l’ocupació – ocupacional i contínua – amb l’objectiu de satisfer les necessitats reals tant de les persones com de les empreses. Una altra de les novetats és la creació dels centres de formació professional integrada, que oferiran els serveis del catàleg: informació i orientació; formació inicial, ocupacional i contínua; i avaluació i acreditació de l’experiència laboral.
Institut Miquel Biada
Aquest institut situat a Cerdanyola és el que més cicles formatius imparteix a Mataró, amb una quinzena de cursos diferents. Destaquen especialment les seves instal·lacions que permeten acollir cicles formatius relacionats amb la química, la mecatrònica, l’automòbil i l’electrònica, entre altres.
Institut Alexandre Satorras
L’Alexandre Satorras imparteix la majoria dels cicles formatius relacionats amb el món de l’esport, uns ensenyaments que també destaquen a l’escola Pia Santa Anna. L’institut de l’avinguda del Velòdrom també ofereix cursos vinculats al món de la sanitat i la farmàcia.
Institut Thos i Codina
Situat a Cirera, actualment acull 7 cicles formatius i 2 cursos d’accés a cicles formatius de grau mitjà i grau superior. Està especialitzat en la gestió del comerç i el màrqueting, així com també els sistemes informàtics i el desenvolupament d’aplicacions web.
Institut Puig i Cadafalch
L’institut Puig i Cadafalch imparteix només quatre cursos de formació professional en l’actualitat. L’educació infantil, la integració social i l’atenció de persones en situació de dependència conviuen amb el cicle de grau mitjà de cosmètica i perruqueria.
