En Ramon Garcia té 58 anys i és fill de Mataró. El setembre de l’any passat el van fer fora del pis on vivia amb el seu gos, en Turbo, per no poder pagar el lloguer del pis. Des de llavors, en Ramon ha iniciat una campanya mediàtica en la que no demana diners ni caritat, sinó un habitatge per a ell i el seu gos. Mentrestant ell s’està en un centre d’acollida i el seu gos en una gossera. En Ramon no para de buscar, però amb la seva escassa pensió no en té ni per començar. Darrere de tot plegat s’hi amaga un problema molt més gran que no només afecta, i molt, a la nostra ciutat: el difícil accés a l’habitatge.
“Cada dia, al voltant de les dues del migdia agafo l’autobus i vaig fins a la gossera. Allà m’hi espera en Turbo, que passejo durant unes hores, fins que tanquen. Llavors, torno al centre d’acollida”.
Aquesta és avui la nova vida d’en Ramon Garcia. Una rutina que va canviar tant sols fa uns mesos, quan el van fer fora del pis on vivia amb el seu gos. En Ramon té 58 anys i viu des de fa temps de la seva pensió d’invalidesa permanent. Ha treballat tota la vida i fins fa poc vivia amb el seu gos, en Turbo, en un pis al car-rer Caramelles del barri dels Molins. Els problemes van començar amb unes avaries a les aixetes de casa seva. En Ramon, amb una pensió de 528 euros mensuals no podia fer front a les despeses: “Vaig demanar ajudes a la Generalitat, però com que ja m’havien donat una ajuda anys abans no me la van poder tornar a donar”. A més, en Ramon portava mesos sense pagar el lloguer, així que dins la legalitat, no li va quedar altra opció que abandonar el seu pis. Els serveis socials li van facilitar l’entrada a un centre d’acollida municipal. El seu gos, en Turbo, va anar a parar a la gossera. Un gran ressò mediàtic Tot això succeïa el setembre de l’any passat, i des de llavors en Ramon no s’ha quedat amb els braços plegats: “Vaig penjar cartells per tot el barri denunciant el meu cas i demanant un lloc per viure”, explica. Però no va servir de gaire. En Ramon, amb la seva escassa pensió no trobava res que s’ajustés al que necessitava. A més a més, l’home va enviar correus electrònics a tots els regidors de l’Ajuntament, però tampoc allà va obtenir cap resposta. Només el regidor de la CUP, Joan Safont-Tria va mostrar interès en el seu cas: “Em va dir que miraria de fer-hi alguna cosa, però que ho veia difícil”. Malgrat tot, en Ramon va continuar amb la seva “lluita”. Va enviar cartes a tots els mit-jans de comunicació i mica en mica, el cas ha anat adquirint un cert ressò. Algunes capçaleres com la Vanguardia n’han parlat a les seves pàgines, i el programa Gran Angular de Televisió Espanyola està a punt d’emetre un reportatge sobre el seu cas.
Una nova vida Actualment en Ramon Garcia viu a un centre d’acollida municipal de Mataró. Cada dia, cap allà a les dues del migdia puja fins a la gossera per poder portar a passejar durant unes hores el seu gos, en Turbo. Després, quan la gossera tanca torna cap al que és ara la seva nova llar. Al centre hi té una habitació per a ell sol, però tot i així no s’hi troba bé: “Allà hi ha gent molt diferent a mi, no m’hi sento a gust”. A més, en Ramon es queixa que els horaris no li permeten fer les coses que li agraden i que feia abans que passés tot: anar a concerts, freqüentar reunions polítiques, etc: “Tanquen a les deu de la nit, i si no ets allà a aquesta hora et toca dormir al carrer”, diu en Ramon.
Què vol en Ramon?Segurament, molts dels que estiguin llegint aquestes línies, es preguntaran quin és el problema. En Ramon no és la primera persona que té dificultats econòmiques per trobar un lloc per viure ni tampoc en serà l’última. Un problema d’il·legalitat? Tampoc. En el cas d’en Ramon, i amb la llei a la mà no s’ha produit cap injustícia al moment de fer-lo fora de casa seva. D’això en Ramon n’és molt conscient. Així doncs, què vol en Ramon? Diners? No. No és tampoc això. Ell mateix afirma que l’hi han ofert en repetides ocasions caritat però que sempre l’ha rebutjat. Així doncs? El que vol en Ramon Garcia és que l’Ajuntament l’ajudi a poder trobar un lloc per poder viure amb el seu gos, però fins ara del consistori no n’ha obtingut resposta. Està disposat a pagar més de la meitat de la seva pensió i assegura que no és massa exigent en les conficions de la casa: “Puc, fins i tot, anar a viure a un altre lloc diferent de Mataró o bé treballar en feines domèstiques. En definitiva, en Ramon vol una vivenda digna a uns preus dignes. I no la troba.
Les ajudes de Serveis SocialsDes dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Mataró, es gestionen diverses ajudes per a les situacions com la d’en Ramon o bé per a casos similars: “hi ha diferents maneres d’ajudar les persones amb difícil accés a l’habitatge: com les ajudes econòmiques pel pagament del lloguer o bé els programes socials per assessorar els que no troben una llar”, explica la Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social. En el cas d’en Ramon, com hem explicat és difícil amb la llei a la mà atorgar-li noves ajudes, ja que fa temps ja n’havia rebut de la Generalitat. I per contradiccions de la burocràcia, ara no li toca repetir. Així que aquesta ajuda s’ha proporcionat a través de l’entrada al centre d’acollida. Tal com ens explica Carme Esteban, aquest és un centre que compta amb 24 places i que representa una solució temporal pels que s’hi troben. El perfil més típic que hi sol haver en un centre d’aquestes carcterístiques és el de persones amb alt risc d’exclusió social o bé famílies que passen per moments de desestructuració o d’altres múltiples problemes. No cal conèixer massa en Ramon per endevinar que el seu cas no es podria incloure en cap dels dos perfils. Allà dins, i tal com ell materix reconeix, en Ramon Garcia és un cas atípic. Al darrere de tot plegatMés enllà del problema personal d’en Ramon, s’hi amaga una problemàtica general molt més àmplia: el difícil accés a l’habitatge. És conegut per tots el fet que, avui en dia, al nostre país, pagar un habitatge és una autèntica proesa. Els preus dels lloguers no paren de créixer i els famosos “30 metres quadrats” que fa uns anys ens escandalitzaven, comencen a ser ja una mida habitual.
A Mataró, la situació no és pas diferent. Avui com avui, i segons dades de l’Ajuntament de la ciutat, el preu mitjà del metre quadrat per a la vivenda de lloguer és, ni més ni menys, que de 801 euros. L’any 2000, aquesta xifra era de 372 euros. Dit d’altra manera, en menys d’una dècada, el preu del lloguer a Mataró ha augmentat més del doble. Evidentment però, aquestes xifres són enganyoses si no les relacionem amb el creixement dels salaris. Les xifres aquí tampoc són massa esperençadores: en els últims 10 anys els salaris a Catalunya han augmentat un 30%, mentre que l’habitatge ho ha fet en un 245%. Poca cosa cal afegir a l’evidència. No anem al mateix ritme.
Des de la regidoria de Benestar Social afirmen que efectivament aquest augment desproporcionat dels preus de l’habitatge s’ha notat: “cada cop costa més trobar uns lloguers assequibles a les persones a les que ajudem, els preus no deixen de pujar”, assegura Carme Esteban, regidora de Serveis Socials. Malgrat tot, Esteban assegura que el de l’accés a una llar no és, ni molt menys, el problema més important que avui per avui tracten des del seu departament.Preus alts, poc lloguer assequibleNo poden dir el mateix des de la regidoria d’habitatge. De fet, el màxim responsable d’aquest departament a la ciutat, Francesc Teixidó, assegura que l’augment de preus també ha suposat un problema per a ells. Tal com ens explica el regidor, des d’Habitatge s’intenta trobar propietaris per gestionar amb ells els lloguers situant-los així a uns preus més baixos que els del mercat, però no és gens fàcil: “L’augment de preus ha fet que cada cop resulti més difícil trobar propietaris”, afirma Teixidó. Per això, ara s’està apostant per un altre tipus de política, la que ells anomenen de cessió dels pisos: “Amb aquest pla pretenem que els propietaris cedeixin a l’Ajuntament els seus pisos i així nosaltres els podem oferir a uns preus més assequibles”, afirma Teixidó. D’aquesta manera, els propietaris tenen la garantia d’unes bones condicions en el moment del lloguer ja que és el consistori qui ho gestiona tot. No obstant, aquest és un pla que encara s’ha de consolidar i avui per avui, com reconeix el regidor, els propietaris interessats són molt pocs. Falta encara una bona publicitat al respecte. En aquest sentit, la setmana que ve es presentarà un nou pla on es pretén avançar cap aquesta línia. Un problema obertDe moment, el pla del que ens parla el regidor està per començar i els efectes es veuran a llarg termini. L’única cosa segura és que els preus no deixen de pujar, i l’administració atribueix totes les responsabilitats al sector privat. Caldrà esperar per veure si realment hi ha un canvi de tendències i finalment els preus es comencen a igualar amb els salaris. Però, mentrestant, en Ramon, el protagonista d’aquesta història segueix buscant un lloc per viure. Ell és optimista i creu que tard o d’hora alguna cosa trobarà. Però ja fa mesos que cerca i de moment no ha tingut èxit. Per a ell, no és fàcil esperar.
