Joan Sala, Momerota i castells

Joan Sala, discjòquei i momeroter

Joan Sala és discjòquei i durant anys ha treballat al món de la nit. “Vaig estar quasi deu anys a l’Ambient, a Mataró, també al Rosewood, allà davant del Museu de la Ciència, he treballat en esdeveniments, festes universitàries i algun festival de música electrònica”, enumera Sala. Va estudiar geologia a la Universitat de Barcelona i s’hi va poder dedicar uns anys. Però la dificultat de trobar estabilitat el va apartar d’aquest camp.

En paral·lel, sempre s’ha sentit atret per un altre tipus de festa: Les Santes. “La meva família estava molt integrada a la Festa Major abans que Les Santes fossin Santes, el meu avi, Miquel Sala, era apassionat de la fotografia, va ser el segon a fer una exposició de Santes i va ser l’únic que ha fet el cartell de Santes amb una fotografia”, detalla Joan Sala. Alguns familiars van entrar a formar part de la Momerota poc temps després de la seva creació i quan Sala va tenir prou cos com per ser-ne portador, també va pertànyer a la colla. “Vaig entrar-hi com anava tot en aquella època: per coneixença, aquest any hagués fet 25 anys”, diu Joan Sala.

Aquestes són les primeres Santes que el momeroter passa sense formar part de la colla. L’any passat es va acomiadar de la figura perquè una altra passió el va atrapar. “Els castells sempre m’havien agradat però no m’havien atrapat... fins que vaig començar a pujar al folre, a un 4 de 8...”, confessa el casteller. En aquest punt assegura que, com a portador, no podia donar-ho tot perquè coincidia amb assaigs de Capgrossos. “En una colla institucional crec que estàs obligat a donar el cent per cent i qui no pugui, s’ha de plantejar deixar-ho perquè hi ha llista d’espera i molta gent ni s’atreveix a preguntar per entrar”, opina Sala, que afegeix que mai deixarà de ser momeroter de cor.

“Semproniana al Chasis”

“Una orquestra tocaria èxits del pop, jo ho faré amb l’electrònica”
Com a discjòquei Joan Sala ha tocat de manera altruista en festes populars a Mataró com ara l’OCA de Cap d’Any o la revetlla de Sant Joan amb El Públic. El 28 a la nit punxarà després del No N’hi ha Prou a la plaça Santa Anna, a partir de les quatre de la matinada. “He titulat la sessió “Quan Semproniana anava al Chasis” perquè és una manera d’explicar que tothom havia anat alguna vegada a aquella discoteca, encara que després agafés mala fama”, explica Sala. És la seva forma d’apropar la música electrònica als mataronins durant Les Santes. “Una orquestra tocaria els èxits pop rock dels darrers vint anys, però un discjòquei, malalt de la música electrònica com jo, es pot centrar en els èxits que tothom coneix de la música electrònica”, avança el casteller.

APUNTS
Defineix-te Alegre, dinàmic i extravertit i amb ganes sempre de fer coses noves i muntar festes i saraus.

Un llibre
Qualsevol de Irvine Welsh.

Una pel·lícula
“Top Secret!”, de Jim Abrahams, David Zucker i Jerry Zucker.

Un viatge
M’agrada molt Catalunya però m’encantaria anar a Mongòlia.

Una encesa
Quan la Momerota surt de l’Ajuntament la nit del 25  i sents la cridòria, és impagable.

Un somni
Que la gent deixi de mirar la tele.