Agàpit Borràs, màgia i arquitectura

Ha treballat amb ajuntaments

És curiós com la professió fa l’home, o a la inversa, però que les línies entre allò personal i laboral s’esvaeixen. Agàpit Borràs entra per a fer un cafè en una antiga casa reconvertida en establiment de restauració. Sense dir un mot, marxa, mira amunt, avall, analitza un safareig. Fa una ullada amb ull passional però analític. L’arquitectura, diu, és com un llibre obert. “Veus l’estructura de la gent, com viuen a l’Àfrica, a Holanda, als Estats Units, o aquí a Mataró, per poc que coneguis aquests referents t’adones de la riquesa”, explica, mentre mira un pati ple de gent que esmorza col·lectivament.

L’arquitectura, com a concepte i procés constructiu, transformador,  ja havia arrelat en un petit Agàpit Borràs. “Vaig néixer en una fàbrica de joguines del meu avi i del meu pare, venien troncs humits amb la molsa encara d’haver-se tallat feia poc de l’arbre i veia el procés des d’aquell tronc fins que en sortien les fitxes per jugar al parxís”, recorda el descendent dels creadors de l’empresa Magia Borràs.

Dins de la professió, l’arquitecte s’ha dedicat a treballar amb ajuntaments, en l’àmbit de l’urbanisme. “Això m’ha permès tastar de prop l’actitud que ha de tenir l’administració pública i que moltes vegades té, com a element gestor dels interessos col·lectius”, diu Borràs. De fet, té una visió molt crítica de l’urbanisme que expressa, entre altres, a través de l’escultura. “Vaig fer una exposició al col·legi d’arquitectes en què hi havia una crítica al golf i a l’esquí com a excuses per a fer urbanitzacions”, declara el mataroní. En aquella ocasió va col·locar dues grans tasses de vàter amb pals de golf i d’esquí a dins. “Benvingut sigui el golf, però que mai s’utilitzi com una excusa per malformar el territori”, opina l’arquitecte.

“Ciutat per compartir”

“Si només poses valors econòmics, perds cohesió social”L’arquitecte mataroní destaca els valors que hi ha al darrera de l’urbanisme i que influeixen directament en la vida de la societat. “Si només hi poses valors econòmics surt el model nord americà i si hi poses uns altres valors, et surt el compartir”, explica l’arquitecte. Ho demostra amb exemples concrets de nuclis urbans. “Quan als Estats units decideixen fer aquestes urbanitzacions disperses és perquè hi ha la General Motors al darrere, el vehicle privat com a element bàsic per anar de casa teva a l’hipermercat”, diu Borràs, que compara aquest model amb les urbanitzacions a la perifèria de ciutats europees com Londres o Holanda. “Als anys 20 no es feia una New Town si no hi havia tren, si no hi havia transport públic que permet parlar, compartir, cohesionar”, raona l’arquitecte.

Apunts

Defineix-teIntento ser una persona senzilla.Un llibreQualsevol de Paul Krugman.Una pel·lículaQualsevol dels germans Marx.Un viatgeAmb la Laura, la meva dona, una setmana per Holanda en bicicleta.Un urbanistaIldefons Cerdà.Un somniControlar els mercats financers.