“Firmes i l’endemà et despertes al matí i no has d’anar a treballar... és un buit, una sensació que s’ha de viure”, expressa Puigvert. Als catorze anys es va iniciar en l’ofici de mecànic. “Als dinou anys, quan ja tenia l’ofici, vaig veure que això que em manés tothom no m’agradava”, confessa amb un somriure. Per això va començar a estudiar el batxillerat per lliure mentre treballava com a delineant.Posteriorment va seguir estudiant fins a tenir la carrera de pèrit industrial. “Als vint-i-vuit anys era cap de taller d’unes setanta persones, sense la carrera acabada”, recorda Puigvert.
Després d’uns anys com a cap tècnic a les cristalleries de Mataró, va entrar a treballar als Laboratoris Unitex, que més endavant es van denominar Hartmann, i en poc temps va esdevenir director tècnic, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació. “Vaig pensar que havia de fer alguna cosa, com si continués treballant, però que servís pels altres”, diu Puigvert. Assegura que no es tractava d’un problema de diners.
Així va ser com va pensar en la Fundació Suport, dedicada a persones amb discapacitat física i psíquica. “La fundació estava malament i la vam recuperar, vaig baixar despeses generals, vam fer un canvis i fins avui encara la tenim”, afirma el tècnic. Ara bé, una de les ocupacions que més defineix Manuel Puigvert és la seva presència a l’Aliança Mataronina. Aquesta organització, que està activa des de la Setmana Tràgica, té per objectiu l’assegurança mèdica de les persones. “Vaig entrar de vocal fa uns divuit anys perquè hi va haver un canvi de junta i un dels membres, amic meu, m’ho va proposar”, explica. Avui dia, i des del 2001, és el president de l’entitat mèdica mataronina.
“Costa trobar gent”“Em van proposar com a president i la junta hi va estar d’acord”Manel Puigvert va esdevenir vocal de la junta de la Nova aliança Mataronina a través d’un amic. Assegura que és força complicat trobar persones que vulguin dedicar hores de forma desinteressada. “En llocs d’aquests no remunerats, altruistes, costa una mica trobar gent disposada”, opina Puigvert. Tot i tenir molta feina als Laboratoris Unitex, finalment es va engrescar. “Vaig anar tirant i més endavant, en un altre canvi de junta, em van fer tresorer”, relata. Finalment, quan va arribar el moment de canviar de president, el seu predecessor, Ramon Pla, el va proposar davant dels altres membres.”Jo no volia, ho vaig proposar a altres membres de la junta i van dir que no”, diu Puigvert. Finalment va acceptar el càrrec, en el que ja porta vuit anys sense recordar el tràngol de la jubilació.
Apunts
Defineix-teSóc extrovertit, afable, tinc molt geni, sóc molt amic dels meus amics, sóc dels que encara amb la mà faig un pacteUn llibreLa trilogia “Millenium” de Stieg LarssonUna pel·lículaM’agraden les de cowboysUn viatgeEl que no he pogut fer, la volta al mónUn president de l’AliançaRamon Pla
