Imprimir aquesta pàgina

"El resultat és un muntatge arriscat i valent"

Parlem amb el mataroní Marc Salicrú que debuta en la direcció teatral amb Pool (No Water) a la Sala Beckett

Cultura 2018, pool no water

Pool (No Water) és l'espectacle teatral que es pot veure fins al 25 de març a la Sala Beckett de Barcelona sota la direcció conjunta del mataroní Marc Salicrú, amb Anna Serrano i Elena Martín.


Des del Col·lectiu artístic VVAA vau decidir muntar l'espectacle Pool (No Water). Per què aquesta elecció?

Amb l'Anna Serrano i l'Elena Martín, amb les quals formem el col·lectiu VVAA, ja havíem treballat junts en altres espectacles i, en aquest cas, una companyia lleidatana anomenada Íntims Produccions ens va demanar que els dirigíssim aquesta producció que volien muntar.

És la primera vegada que codirigeixes un espectacle.

Vaig estudiar escenografia i il·luminació a l'Institut del Teatre i normalment m'ocupava d'això i prou. Per la manera com treballàvem amb l'Anna i l'Elena, vam decidir que aquesta vegada també dirigís amb elles, perquè era un procés natural. Habitualment, fent l'escenografia, aquesta ja marcava un punt d'inici que feia que l'espectacle agafés una direcció concreta, entrava a determinar alguns elements de la dramatúrgia. El resultat és un muntatge arriscat i valent que hem creat entre tots sense jerarquies amb una estructura horitzontal de tot l'equip.

 

Algunes imatges de l'espectacle

Perquè és arriscat i valent?

Som gent que rondem els 25 anys que bevem d'un teatre europeu que es fa a Berlín, Holanda o Bèlgica, un teatre immersiu en què l'espectador és una persona activa. No veu el que passa des de la distància, sinó que s'implica i forma part del que els personatges li estan explicant. Cal destacar que el públic i els personatges comparteixen espai i temps.

Deies que també has dissenyat l'escenografia. Com és la de Pool (no Water)?

Juguem amb les escenografies que creen una bombolla perquè l'espectador entri en un altre món i aparti la seva vida. És una atmosfera que et transporta a permetre que t'expliquin coses. El fet que l'acció passi a tot l'entorn de l'espectador fa que aquest sigui actiu i estigui involucrat dins l'escena. Ens agrada que quan anem al teatre l'estómac ens vibri, per això optem per una estètica molt marcada.

Què té d'especial el text d'aquesta obra?

Es tracta d'un text molt fort que està contextualitzat en el món de l'art i parla d'enveges, de la fragilitat de l'amistat, el fracàs, l'èxit, les perspectives de futur... El text és una veu narrant sense personatges i nosaltres hem optat per col·locar les persones a escena afegint imatges i textos per acabar creant el muntatge. Volem portar la fragilitat emocional al nostre terreny. El text parla buidant l'estómac de tot el que pensem, dient les bestieses que pensem sense embuts, removent un interior que normalment no ens permetem expulsar. Un espai on ens obrim en canal i podem dir tot el que ens pot passar pel cap.