Imprimir aquesta pàgina

La contundència fonamental

Fun-da-mental, dins el Cruïlla, al Clap

Conceptes com ‘contundència’ o ‘agressivitat’ han estat històricament arraconats, penjats d’una fama pejorativa. En molts camps de la vida, com pot ser l’esport, s’ha criticat amb vehemència el qui és agressiu i s’ha criminalitzat el que era expeditiu. Amb la música també ha passat i passa. Els sons contundents s’associen a la pobresa de recursos i es prima el que refina i es fa el filiprim. El mateix Cruïlla té artistes en cartell, any rera any, de matís, engrunes musicals bones però minimalistes i paradoxalment els elogis sels enduen tot però no se’ls acompanya prou amb el record. La ment humana de la memòria entén de la contundència que la matèria gris condemna i per això el que acaba colpint és el que deixa rastre quan passes la rella. Fun-da-mental, senyores i senyors meus, quedarà.Perquè el de divendres passat al Clap va ser un concert sense contemplacions, fet i practicat a flor de pell on la força musical va ser altíssima i el ressó d’una manera d’entendre la vida va encertar l’ecosistema. Poqueta gent tot i els esforços finals de la gent del Cruïlla, potser sent una edició que ha començat amb més punxades, però una sala rebotada de sons, força i crits. Contundència i molta agressivitat, el que dèiem. Aquests anglesos se’ls arrenglera històricament amb dos monstres com poden ser Rage Against the Machine o Public Enemy, grups recordats pel compromís i per les poques contemplacions. Gent d’aquesta agressiva, d’idees clares, que massa vegades és criticada per allò que els fa especials.Reivindicació i compromísAmb tal tarja de presentació i tot i el discret i retardat show dels Pirat’s Sound Sistema, va ser començar el concert i encendre’s les llums d’alarma positiva, començar la sessió de percussions frenètiques, efectes, ambició punk i tonalitats ètniques per donar-li sabor a la cosa. Així podrien definir-se aquesta Fun-da-mental que van deixar la claca perplexa de la contundència de la proposta, estabornida del shock musical i que alhora van mostrar les possibilitats musicals d’un gènere certament semblant als Asian Dub Foundation. Una nit de reivindicació d’una forma de ser, de pensar i d’entendre la música. Una nit de les que ressonen al cap l’endemà al matí, de les que queda. Una nit necessària, fonamental i mai millor dit.