Quique González: ni rendit ni averiat

El cantautor madrileny actua al Clap acompanyat de l’ “Aristocracia del barrio”

Si algú pensava que el títol del nou disc de Quique González, “Avería y rendición” tenia alguna cosa a veure amb el moment musical del madrileny s’equivocava. El músic va deixar clar dissabte davant d’un Clap que feia goig, que tot i portar anys sobre els escenaris està en un moment particularment dolç. Quique González, amb una puntualitat poc habitual a la sala, va començar fent un repàs al seu últim treball amb l’excepcional banda que l’acompanya en aquesta nova aventura: “La aristocracia del Barrio”. Els temes del disc, per a molts considerat el millor de Quique González, van servir per trencar el gel d’una nit que va anar de menys a més i en la que tot i la fredor del principi, es va crear un ambient molt íntim. Les lletres, continuen fidels a l’escència de sempre: hotels de carretera, amors melancòlics i bars oblidats. Tot plegat dut a terme amb melodies directes i sense pretencions però amb un punt màgic que arriba al públic. Els seguidors de sempre van tenir també el seu moment amb regals com “Vidas Cruzadas” “Me agarraste” o l’aclamat “Salitre”, tot i que curiosament va deixar a la banqueta alguns clàssics com la preciosa ““Aunque tú no lo sepas” o “La ciudad del viento”.

Comoditat dalt de l’escenariQuique González va desplegar el seu ventall polifacètic anant de les velades més íntimes als rocks més durs i atrevint-se amb l’acústica, el piano i fins i tot l’harmònica al més pur estil Bob Dylan. Però si d’instrumentistes es tracta el nom és Javi Pedreira, el guitarrista de la formació que va deixar bocabadat a tothom amb la seva habilitat amb les sis cordes oferint grans moment de jazz free. Ell, com la resta dels músics de l’“Aristocracia del barrio”, canvien ara l’estètica nord-americana que caracteritzava als “Taxi Drivers” donant a la banda un toc molt més experimental i rocker. Tots ells configuren dalt de l’escenari un quartet on s’entreveu una complicitat molt especial fruit dels anys que porten tocant junts encara que sigui extraoficialment. Quique i els seus, es van mostrar contents i còmodes de poder tocar en un espai com el Clap, lluny dels públics de masses i els grans pavellons. I és que sembla que no s’acabin de creure el moment en que es troben: ni rendits ni averiats sinó tot el contrari.(+) El músic va recuperar temes de tota la seva trajectòria.(-) Va costar trencar el gel i que el públic s’animés

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: