El del dia 29 és un dia de tancament de Festa, de certa tristesa com a avanç de la clàssica i coneguda malaltia mataronina de “la depressió del dia 30”. La malenconia però dura poc i es muda a ganes de festa com es fa patent en l’increment de gent que en els darrers anys han tingut els actes d’aquest dia. D’actes de tancament oficiós n’hi ha tres.
El primer és l’Anem a Tancar que suposa el final dels cinc dies d’acció de les figures de la ciutat. La peculiaritat de l’acte és que els que ho vulguin poden, per un dia, dur la forca d’una diablessa o entrar dins les figures i aixecar-les o fins i tot fer-les ballar. El recorregut arrenca a l’Ajuntament i arriba a Can Marfà i és l’adéu a les figures, les grans protagonistes d’aquests dies.
Que mai s'acabi l'última nitA la nit toca tancar la part més festiva i populatxera de la festa i es fa, com no, amb un ball al Parc Central. Abans el Parc Nou acollirà la Tronada final, amb la Tomás d’empresa artificiera, per, acte seguit, desplaçar-se l’acció al Parc on dues orquestres novelles a la ciutat oferiran, la Venus i la Brassa Danz Systm Orkstra, una mena de sound system molt festiu i que sorprendrà. Pels més resistents, un cop acabi la festa hi haurà l’Albada, fins la Plaça de Santa Anna, amb Los Labradores i els darrers salts de bequetero. Després ja és tard. Adéu Santes.
