La ironia com a antídot

Flotats ha tornat al Monumental amb ‘Ser-ho o no’

  • Comas Soler
  • Dimecres, 06 abril 2016 09:24

Ser-ho o no

El precedent de l’èxit que l’obra va obtenir fa mig any quan es va estrenar a l’històric Teatre Lliure de Gràcia i va aconseguir esgotar totes les entrades durant setmanes és el motiu pel qual el Monumental va decidir programar excepcionalment dues funcions de ‘Ser-ho o no’. Les representacions d’aquest text de l’escriptor francès Jean-Claude Grumberg, que van tenir lloc divendres i dissabte de la setmana passada, han significat el retorn de Josep Maria Flotats a Mataró. D’ell és la direcció i l’adaptació de la dramatúrgia i ell és qui protagonitza la comèdia,  conjuntament amb l’actor Arnau Puig.

Escriptor notable

Autor d’una seixantena de títols, Grumberg és alhora dramaturg i guionista de cinema i de televisió. Al seu país té una fama notable i ha estat reconegut amb moltíssims premis, tant d’institucions, com d’entitats de la crítica o d’associacions d’escriptors, entre els quals ni més ni menys que sis Molière i un César. Paradoxalment, mai cap peça seva havia estat representada ni a Catalunya ni a la resta de l’estat espanyol. La coincidència generacional i l’amistat de Flotats amb l’escriptor han facilitat ara la correcció del desconeixement que aquí se’n tenia.

D’origen jueu, Jean-Claude Grumberg és fill i nét de deportats als camps d’extermini i en la seva producció dramàtica hi són recurrents les referències a l’ocupació i al genocidi nazis. A ‘Ser-ho o no’, que es va escenificar per primer cop a París l’any 2015, aborda amb pretensió pedagògica el que a França s’anomena “la qüestió jueva”, un debat històricament enfocat més aviat des de posicions antisemites. De fet, l’original de l’obra l’havia publicat dos anys abans amb un títol ben significatiu: ‘Per acabar amb la qüestió jueva’.

El que Grumberg fa a ‘Ser-ho o no’ és servir-se de l’humor intencionat per a un objectiu gens banal. La ironia esdevé l’instrument amb què vol desmuntar els llocs comuns, recels i pors que sovint prevalen socialment i que alimenten l’hostilitat envers els jueus. I si ho fa sota l’aparença de la lleugeresa pròpia de la comicitat, és perquè el missatge contra la xenofòbia pugui arribar i entendre’l un públic tan extens com el del teatre de bulevard.

L’argument es basa en les trobades successives que dos veïns d’escala van tenint en el replà de l’entrada del seu bloc. Un és jueu de naixença i l’altre no. El primer és cultivat, ateu i es mira el món amb escepticisme. Constantment és interpel·lat sobre la seva condició jueva pel seu veí, primari i un xic milhomes, que només pensa el que li dicta la seva dona que està enganxada a internet. Aquest entrellat, que té traces tant de costumisme com de teatre de l’absurd, permet aflorar molts temes que són tabú en l’imaginari tòpic que sovint circula sobre els jueus: el sionisme, l’estat d’Israel, el conflicte d’Orient Mitjà, el domini de les finances, el paper de la religió i dels rabins, la circumcisió, el sàbat, el menjar 'caixer', la Torà, el Talmud, i tants d’altres. Cap al final, el joc escènic fa una giragonsa i és com si el veí burxeta es canviés de paper perquè, segons diu ell que diu la seva dona, “el pitjor és ser un mal jueu”. La conclusió que Grumberg vol subratllar és explícita: els prejudicis tenen l’origen en la ignorància.

Tot i ser suggeridor el rerefons del que planteja, hi ha moltes subtilitats en les brometes continuades que farceixen el guió de ‘Ser-ho o no’ que només troben sentit en el context actual de la societat francesa, on l’antisemitisme és ben viu. Sense aquesta clau sociològica a l’espectador català l’hi poden semblar poc rellevants. Pot assaborir, això sí, el gust d’un muntatge amb una interpretació lluïda i l’interès que té un primer tast de Jean-Claude Grumberg, un autor contemporani certament important que domina els ressorts clàssics del gènere còmic amb la construcció de diàlegs plens d’ocurrències.