El Tribunal Suprem ha confirmat l'arxivament definitiu del cas de les suposades dietes i sobresous irregulars cobrats per 40 alcaldes i regidors com a membres de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). L'Audiència de Barcelona va decretar el sobreseïment lliure fa un any en considerar que es tracta d'un ens privat i no es pot aplicar el delicte de malversació de fons públics, però la Fiscalia Anticorrupció va recórrer la decisió. Ara el Suprem considera que la decisió de l'Audiència no es podia recórrer al Suprem perquè el tribunal barceloní només va resoldre un recurs contra interlocutòries d'imputació del jutjat de Sabadell, sense que aquest hagués fet prèviament cap escrit de processament formal dels imputats.
El jutjat de Sabadell que investiga el cas Mercuri havia obert una peça separada per aquests cobraments i havia denegat l'arxivament de la causa contra alcaldes d'arreu de Catalunya, entre els que hi havia els alcaldes Joan Antoni Baron (PSC) i Joan Mora (CiU), a més a més de noms com Fèlix Ballesteros, de Tarragona, Lluís Tejedor, del Prat de Llobregat, Anna Pagans o Manuel Bustos. L'Audiència considera que la FMC és un ens privat, tot i rebre la majoria de fons d'arques públiques, i per tant no es pot acusar els seus membres de malversació de fons públics, com feia la Fiscalia Anticorrupció.
Entitat privada
L'Audiència considera que la FMC, tot i rebre la major part dels seus ingressos de part dels ajuntaments i altres organismes públics, no és una administració pública, sinó una entitat privada, amb estatuts que regulen el seu funcionament intern, que està sota l'empara de la llei d'associacions i del dret privat i a la qual és voluntària la seva afiliació. Per això, afirma que els diners que procedeixen d'entitats públiques "perden" aquesta condició en el moment que ingressen a la FMC. Per tant, ja no es pot culpar ni els administradors de l'entitat ni els seus membres de malversar fons públics.
La fiscalia acusava els alcaldes de cobrar com a suposades dietes el que en realitat eren, segons el ministeri públic, sobresous encoberts. Així, denunciava que es pagaven quantitats fixes mensuals als alcaldes segons la seva posició en els òrgans de govern de l'entitat, independentment d'on visquessin. Els pagaments també es feien en mesos on no hi havia reunions.
