Ca l'Alfaro (edificat a començaments del segle XX) és un dels edificis més emblemàtics de  Llavaneres

Després de repassar dilatadament la història de Mataró des dels seus orígens fins a gairebé els nostres dies, aprofitant que estem buscant nous temes i recerques sobre la nostra ciutat, el Tot Història inicia un petit recull de breus històries de poblacions de la comarca. En aquest primer número especial de la història dels pobles del Maresme, farem un petit repàs a la història de Sant Andreu de Llavaneres, una petita vila que apareix al segle X com un veïnat de Mataró i que esdevindrà independent al segle XVI.

 Oli sobre tela d’Emília de Torres d’Antoni Puig Blanch exposat a la galeria dels il·lustres mataronins

Mataró al llarg del segle XIX vivia temps de canvis, l’antic règim deixava pas al liberalisme polític i la revolució industrial substituïa el treball artesanal. Durant aquests convulsos anys van viure dos dels mataronins més il·lustres de la nostra història i que eren cosins germans, Antoni Puig Blanch i Jaume Isern. Puig Blanch fou un escriptor i un combatiu polític liberal que va ser capaç d’alçar la veu i posicionar-se en contra de la mateixa Inquisició Espanyola. Mentre que Jaume Isern, cec de naixement, va ser un brillant pianista i compositor que va inventar un sistema d’escriptura musical per a cecs, anterior al que va crear després Louis Braille. Ens trobem amb dos personatges que es van avançar al seu temps com ho va fer també en aquest segle Miquel Biada portant el tren a Mataró.

Quadre del dia de Tot Sants del pintor renaixentista Fra Angelico

Aprofitant que d’aquí menys de quinze dies és Tots Sants, la festa catòlica en honor als morts, dedicarem aquest Tot Història a esbrinar i conèixer d’on prové aquesta tradició tan arrelada a casa nostra. Com ja vam fer en números anteriors del Tot Història, amb les festes de Nadal i de Sant Joan, retrocedirem en el temps per trobar els orígens de la celebració del dia de Tots Sants, i veurem com aquests no són tan cristians com hom pot pensar. Des de l’aparició del gènere humà, els homes hem tingut una relació molt estreta amb els nostres avantpassats als quals sempre hem volgut tenir presents i hem volgut poder visitar-los. El culte als morts ha perdurat des de la Prehistòria fins a l’actualitat de múltiples maneres i formes, però sempre amb l’objectiu de recordar i honrar la memòria dels difunts.

Representació de l'Onze de Setembre de 1714

El dia 1 de novembre de l’any 1700 va morir, sense descendència, el monarca de la corona de Castella, Carles II. Pel fet de no tenir fills, el monarca castellà va deixar escrit en el seu testament que el seu successor seria Felip de Borbó, duc d’Anjou i nét del rei Lluís XIV de França. D’aquesta manera el regne d’Espanya passava a mans d’un dels seus majors enemics com era la corona francesa. Però la resta de potències europees no van veure amb bons ulls aquesta aglutinació de poder i territori de la dinastia francesa, i van intercedir a favor de  Carles d’Habsburg, arxiduc d’Àustria, que també ostentava el tron del difunt Carles II i que reclamava la corona. Aquesta disputa successòria va acabar amb la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715).