L’òpera francesa i el cardenal Mazzarino (i 2)

En aquest període de la història de França, varen sorgir “les mazzarinades”, uns pamflets satírics dirigits contra la figura del cardenal Mazzarino. Les sàtires escrites en vers o prosa, en francès o llatí, anaven acompanyades de música i es podien cantar. Aquests versos, extremadament injuriosos, atacaven la persona del Cardenal, el seu origen estranger, el seu enriquiment personal, la seva afecció per les arts i la seva política maquiavèl·lica. El compositor Cambert i el llibretista Perrin estimulats pels èxits italians precedents, creen l’ Acadèmia de Música (1669) per tal d’impulsar l’òpera a França.L’èxit de les primeres mostres operístiques franceses esdevingueren de la col·laboració entre el músic J.B.Lully i l’escriptor Molière. Amb la unió de la música, la poesia i la dansa, Lully i Molière crearen “la comedia-ballet”, produint obres mestres, “George Dandin” “El Burgès gentilhome”, “Psyché”. El Rei Lluís XIV, gran apassionat de l’art teatral i líric, contribueix en el finançament de luxoses manifestacions musicals dirigides pel compositor J.B.Lully i representades en les residències del Monarca.La “comedie-ballet” va il·lustrar França durant deu anys, atorgant a la música una gran transcendència. La majoria de “comèdies-ballet” de Molière havien estat pensades per a la festes celebrades a la Cort Reial. Els dos artistes, Lully i Molière, participaren en els espectacles artístics organitzats a Versalles, entre els anys 1664 i 1668, els quals serviren per augmentar la glòria del Rei Lluís XIV a tota Europa.