Imprimir aquesta pàgina

Stop a l'epidèmia del TDAH (3/4)

Si la crida ha estat a Paris, aquí a casa nostra també s'ha fet.

Blocs, apunts psicologics-epidemia del TDAH (3-4)Si la crida ha estat a Paris, aquí a casa nostra també s'ha fet. Les estadístiques de fa uns tres anys indicaven que n'hi ha més de 250.000 nens i nenes diagnosticats a l'Estat Espanyol.


Podem pensar, no dic que ho sigui, que és un bon negoci per les indústries farmacèutiques. Primer s'ha fet el medicament i després s'ha bus-cat on i com aplicar-lo. Diu Jose R. Ubieto, psicoanalista clínic: "No hi ha evidència que l'absèn-cia de medicació provoqui fracàs escolar".Per tant, és lògic que es qüesti-oni l'eficiència d'un medicament així per a resoldre "problemes" que no són patològics sinó "educatius".
Dit duna altra forma com una resposta mèdica amb medi-caments per a un problema edu-catiu quan el que cal és buscar els recursos de la pròpia persona, el medicament pot ser perillós.
Cito la frase de Jorge Tizón, metge-psiquiatre-psicoanalista, professor de l'Institut de salut Mental Vidal i Barraquer de Barcelona, que per-tany a la Universitat Ramon Llull: "Se sap molt poc del desenvolupament del Sistema Central dels nens, però sí que se sap que es troba en continua evolució si més no fins als 7 o 8 anys. Després s'enfronta a l'apoptosi (la mort cel·lular programada) neuronal massiva de l'adolescència. Com per a introduir crònicament amfetamines en aquest cervell del qual en sabem tan poc, llevat de la seva dinàmica i plasticitat".
Dona per reflexionar.

Jaume Patuel i Puig

Pedapsicogog. Psicoanalista psicòleg-psicoterapeuta.
jpatuel@copc.cat