És evident que per domar i ensinistrar els cavalls per tal de poder dur bé el carruatge i anar als llocs que desitgem, cal una lluita. Una lluita que és sana, valuosa, però demana disciplina, coratge, constància, paciència i... tornar sempre a començar. La premsa ja se’n fa prou de ressò de morts, assassinats, suïcidis. Però també de maltractaments psíquics, emocionals, mentals. Alteracions mentals lleugeres o greus, però, en definitiva, alteracions.Indico algunes personalitats, no dins de les alteracions o pertorbacions greus, sinó aquestes alteracions que es viuen en la vida de cada dia:La personalitat paranoide. La persona que se sent perseguida, observada. La persona que creu que tothom l’observa. I aquestes persones poden trobar-se en llocs de responsabilitat... Doncs bé, això és una alteració de la personalitat. Algun cavall dels 9 no funciona i li fa la guitza. I, per tant, ataca de fets o verbalment.La personalitat psicopàtica. La que no té consciència de que fa mal o si en fa no té cap mena de sentiment de culpa. Només s’interessa per allò seu i dels altres en passa. El món dels sentiments de relació, de responsabilitat envers els altres no hi és. Un altre cavall no deu funcionar bé. Són les personalitats que passen de tot.La personalitat obsessiva. La que tot ho vol perfecte, en el seu lloc... i si no no pot sortir de casa. No pot fer altres coses si abans no ha fet el llit, rentat els plats, posat totes les coses en ordre i ben acabades... Aquestes qualitats són bones sempre que no interfereixin en els altres i amb un/a mateix/a. Si no pot deixar-ho de fer i aquestes coses no deixen lliure a la persona, un altre cavall és el que no funciona. És la persona corcó, punxa tripes, reiterativa...I així moltes d’altres alteracions de la personalitat que no permeten que la convivència amb un mateix (intrapsíquica) i amb les altres persones (interpsíquica) sigui adequada, raonable i constructiva, i hi hagi felicitat o benestar interior. Alteracions de la personalitat
Jaume Patuel i Puig. Psicòleg-Psicoterapeuta
És evident que per domar i ensinistrar els cavalls per tal de poder dur bé el carruatge i anar als llocs que desitgem, cal una lluita. Una lluita que és sana, valuosa, però demana disciplina, coratge, constància, paciència i... tornar sempre a començar. La premsa ja se’n fa prou de ressò de morts, assassinats, suïcidis. Però també de maltractaments psíquics, emocionals, mentals. Alteracions mentals lleugeres o greus, però, en definitiva, alteracions.Indico algunes personalitats, no dins de les alteracions o pertorbacions greus, sinó aquestes alteracions que es viuen en la vida de cada dia:La personalitat paranoide. La persona que se sent perseguida, observada. La persona que creu que tothom l’observa. I aquestes persones poden trobar-se en llocs de responsabilitat... Doncs bé, això és una alteració de la personalitat. Algun cavall dels 9 no funciona i li fa la guitza. I, per tant, ataca de fets o verbalment.La personalitat psicopàtica. La que no té consciència de que fa mal o si en fa no té cap mena de sentiment de culpa. Només s’interessa per allò seu i dels altres en passa. El món dels sentiments de relació, de responsabilitat envers els altres no hi és. Un altre cavall no deu funcionar bé. Són les personalitats que passen de tot.La personalitat obsessiva. La que tot ho vol perfecte, en el seu lloc... i si no no pot sortir de casa. No pot fer altres coses si abans no ha fet el llit, rentat els plats, posat totes les coses en ordre i ben acabades... Aquestes qualitats són bones sempre que no interfereixin en els altres i amb un/a mateix/a. Si no pot deixar-ho de fer i aquestes coses no deixen lliure a la persona, un altre cavall és el que no funciona. És la persona corcó, punxa tripes, reiterativa...I així moltes d’altres alteracions de la personalitat que no permeten que la convivència amb un mateix (intrapsíquica) i amb les altres persones (interpsíquica) sigui adequada, raonable i constructiva, i hi hagi felicitat o benestar interior. 
