El dol

Avui es parla molt del dol. Dol ve del llatí: dolus. Vol dir dolor. Abans la paraula dol només s’expressava quan moria una persona: Està de dol.Ara bé, avui en dia, la psicologia considera que el dol es troba en moltes més circumstàncies. Dit d’una altra forma: Tot despreniment, tota separació, tot canvi important produeix dolor. Fa mal. Àdhuc moments depressius, d’angoixa. Agafem exemples senzills de la vida ordinària: Quan els fills se’n van de casa. Un nou naixement obliga a un canvi interior profund. Una separació. Deixar que els fills i les filles creixin i siguin ells. Un canvi de feina. Deixar de ser un infant o un adolescent. Saber que els amics, per l’edat van desapareixent... No parlo de moments extrems. Són aquestes situacions que fan la vida del dia a dia.Doncs bé, en aquests moments apareix un dolor. Un patiment.Aquest dolor s’ha d’elaborar. L’hem d’anar assumint. Per quina raó?El dolor és un indicador que permet posar-nos en estat d’atenció per tal de no anar de mal en pitjor. Un buit que no ens ha d’ofegar. Per tant, anar-lo emplenant d’una altra vivència. Si no s’elabora o no s’integra el dolor, font de maduresa, es pot tornar en patiment, en dolor inútil. I aquest patiment o dolor inútil pot generar alteracions o trastorns de la personalitat, desequilibrar la vida emocional de la mateixa manera que també el cos se’n pot ressentir. Poder-ne parlar amb alguna persona en confiança és una forma de superar-ho.