La vida es viu i es realitza “aquí-i-ara”. I la vida, malgrat tot, és una festa junt amb les dificultats i no contra o a pesar de les dificultats. La vetlla de sant Joan és un dia de festa. De celebrar la vida. La vida és gratitud.Però el que és també molt important: quina és la l’actitud que té cadascú en despertar-se cada dia a la vida? No hem de caure en el mite de ‘Els infants de Disneylàndia’. Els infants que creuen que la vida sempre és així perquè quan van a la vida real de casa amb els pares, tot ho troben fet, donat i beneït. Ells i elles no han de fer res... El paradís terrenal mai ha existit. És un mite. Com és un mite Disneylàndia. És el món de fantasies dels infants.La vida comporta i implica dificultats: esforç, control, separacions, despreniments, canvis... i això és créixer, és viure. Evidentment que sempre hi ha molts moments crísics (oportunitat nova i moment de reflexió per agafar decisions). Això és la vida... I l’educació (que és fer treure de l’interior les potencialitats) de casa com de les escoles és preparar per a la vida real en el quefer escolar i de casa de cada dia. No de les grans ocasions. Seria la metàfora de la gota d’aigua que perfora la pedra o la roca. La constància i la perseverança. Ni un broll o raig d’aigua perfora la roca. La societat ven que el raig perfora... Il·lusió o Disneylàndia i així a consumir.La realitat o la vida ens diu que la pedra es perfora amb la constància del dia a dia. I que la frustració és una eina necessària per al creixement. I la satisfacció és una recompensa. Però els dos junts: Esforç en la preparació per tal de gaudir-ne després. La vetlla de Sant Joan
Jaume Patuel i Puig. Psicòleg-psicoterapeuta
La vida es viu i es realitza “aquí-i-ara”. I la vida, malgrat tot, és una festa junt amb les dificultats i no contra o a pesar de les dificultats. La vetlla de sant Joan és un dia de festa. De celebrar la vida. La vida és gratitud.Però el que és també molt important: quina és la l’actitud que té cadascú en despertar-se cada dia a la vida? No hem de caure en el mite de ‘Els infants de Disneylàndia’. Els infants que creuen que la vida sempre és així perquè quan van a la vida real de casa amb els pares, tot ho troben fet, donat i beneït. Ells i elles no han de fer res... El paradís terrenal mai ha existit. És un mite. Com és un mite Disneylàndia. És el món de fantasies dels infants.La vida comporta i implica dificultats: esforç, control, separacions, despreniments, canvis... i això és créixer, és viure. Evidentment que sempre hi ha molts moments crísics (oportunitat nova i moment de reflexió per agafar decisions). Això és la vida... I l’educació (que és fer treure de l’interior les potencialitats) de casa com de les escoles és preparar per a la vida real en el quefer escolar i de casa de cada dia. No de les grans ocasions. Seria la metàfora de la gota d’aigua que perfora la pedra o la roca. La constància i la perseverança. Ni un broll o raig d’aigua perfora la roca. La societat ven que el raig perfora... Il·lusió o Disneylàndia i així a consumir.La realitat o la vida ens diu que la pedra es perfora amb la constància del dia a dia. I que la frustració és una eina necessària per al creixement. I la satisfacció és una recompensa. Però els dos junts: Esforç en la preparació per tal de gaudir-ne després. 
