El 28 d’agost de 1963, al peu del monument de Lincoln a Washington, el líder afroamericà, Martí Luther King, deia aquestes paraules: “Tinc un somni... Si fa cents anys, es va abolir l’esclavitud, encara hem de lluitar per tal de tenir tots el dret civil de la llibertat... tinc un somni...” Uns cinquanta anys més tard, un altre afroamericà ha estat elegit com a President dels EUA, Barack ObamaAixí un somni de vigília s’ha fet realitat, però hom ha hagut d’esperar que passés el temps.Ara estem vivint un somni real. Quina serà la realitat cap al futur? No ho sabem. Però sí que hi ha hagut un somni que s’ha fet realitat. A la vida de cada persona hi ha somnis que es desitgen que siguin realitat... Però els somnis són indicadors, fletxes que apunten... i atènyer-los no es fa sense esforç. No són màgics, demanen lluita. Un dels problemes actuals en la nostra societat de consum, de gran tecnologia, de molts coneixements i de tantes altres coses que fan que el món progressi, un d’aquests problemes és creure que “les coses cauen del cel sense esforç”.¿No tenen els petits com les petites moltes coses a mà, amb facilitat, gràcies a l’esforç i sacrifici dels pares?L’esforç, així com la disciplina, el sacrifici com la renúncia, els límits com la llibertat són qualitats o competències, capacitats o habilitats que la vida ensenya, però cal posar-s’hi. No cauen del cel. Són les eines per tal que els somnis es facin realitat.I a vegades costa la mort, com a Martí Luther King, mort assassinat el 4 d’abril de 1968. Qui lluita per fer el somni realitat ha de saber que l’enveja, l’odi i d’altres emocions destructives poden emergir en altres persones que no suporten la llibertat, la felicitat dels altres perquè ells no la tenen. Somni i realitat...
El 28 d’agost de 1963, al peu del monument de Lincoln a Washington, el líder afroamericà, Martí Luther King, deia aquestes paraules: “Tinc un somni... Si fa cents anys, es va abolir l’esclavitud, encara hem de lluitar per tal de tenir tots el dret civil de la llibertat... tinc un somni...”
El 28 d’agost de 1963, al peu del monument de Lincoln a Washington, el líder afroamericà, Martí Luther King, deia aquestes paraules: “Tinc un somni... Si fa cents anys, es va abolir l’esclavitud, encara hem de lluitar per tal de tenir tots el dret civil de la llibertat... tinc un somni...” Uns cinquanta anys més tard, un altre afroamericà ha estat elegit com a President dels EUA, Barack ObamaAixí un somni de vigília s’ha fet realitat, però hom ha hagut d’esperar que passés el temps.Ara estem vivint un somni real. Quina serà la realitat cap al futur? No ho sabem. Però sí que hi ha hagut un somni que s’ha fet realitat. A la vida de cada persona hi ha somnis que es desitgen que siguin realitat... Però els somnis són indicadors, fletxes que apunten... i atènyer-los no es fa sense esforç. No són màgics, demanen lluita. Un dels problemes actuals en la nostra societat de consum, de gran tecnologia, de molts coneixements i de tantes altres coses que fan que el món progressi, un d’aquests problemes és creure que “les coses cauen del cel sense esforç”.¿No tenen els petits com les petites moltes coses a mà, amb facilitat, gràcies a l’esforç i sacrifici dels pares?L’esforç, així com la disciplina, el sacrifici com la renúncia, els límits com la llibertat són qualitats o competències, capacitats o habilitats que la vida ensenya, però cal posar-s’hi. No cauen del cel. Són les eines per tal que els somnis es facin realitat.I a vegades costa la mort, com a Martí Luther King, mort assassinat el 4 d’abril de 1968. Qui lluita per fer el somni realitat ha de saber que l’enveja, l’odi i d’altres emocions destructives poden emergir en altres persones que no suporten la llibertat, la felicitat dels altres perquè ells no la tenen. 
